El meu primer llargmentratge

[Conferència de les Jornades Blanquerna]

El dimecres 16 d’abril va tenir lloc El primer llargmetratge moderat per Jan López (ex-alumne de la facultat) i en el que van participar Roser Aguilar, directora de Lo mejor de mi, Víctor Maldonado i Adrià García, directors de la pel·lícula d’animació Nocturna, i Rodrigo Sopeña i Luis Pedrahita, directors de La habitación de Fermat.
En la conferència els diferents convidats van explicar, un a un, quins problemes i quines facilitats es van trobar en els diferents passos del procés d’aconseguir realitzar una pel·lícula. Cada cas era diferent, però crec que tots els que estàvem allà vam poder treure algunes conclusions força interessants sobre el difícil món de la realització cinematogràfica.
Per exemple, una conclusió que vam poder treure és que des de la pre-pre-producció d’un film (pas costos i llarg, però que una vegada superat val la pena) fins al rodatge o a la estrena poden passar molt anys. En el cas de Lo mejor de mi, Roser Aguilar comentava que van passar 5 anys des de el moment en que es va pensar la pel·lícula fins que la ha vist estrenada al cinema. Més o menys semblant, a nivell de temps, és el cas de Nocturna on han estat 2 anys preparant el guió i 3 de rodatge. Al ser un curtmetratge d’animació on el procés de “rodatge” és molt més elaborat és normal que per aquesta banda s’allarguessin. La habitación de Fermat és diferencia de les altres dues ja que un cop van tenir el guió, i deixant de banda els problemes de canvi de productora, van enllestir la pel·lícula en 24 setmanes. 6 mesos en els que van fer la pre-producció, el rodatge i el muntatge (sembla impossible).
Una altra conclusió que vam poder extreure de la xerrada va ser que la producció és molt important. Sobretot en les primeres pel·lícules d’un realitzador. És curiós el que van explicar Luis Piedrahita i Rodrigo Sopeña sobre el per què La habitación de Fermat és així, només en una habitació. Ells van pensar que el millor projecte que li podien portar a un productor perquè els ajudés a tirar endavant la seva pel·lícula i que no els hi poses entrebancs era fer algun projecte que fos molt assequible, que no costés gaire diners i van pensar que què millor que pocs personatges en una habitació. De fet, la jugada els hi va sortir molt bé, ja que la seva pel·lícula ha tingut bons resultats i ja tenen aparaulada una altra del estil d’aquesta. El cas de Nocturna, respecte de la producció, també és una mica diferent als altres dos llargmetratges, ja que normalment gairebé tots els films d’animació són coproduccions europees. D’aquesta manera, aconsegueixes tenir més finançament, et pots beneficiar d’ajudes europees i t’assegures públic en tots dos països (en el cas de que només siguin dos els participants en la producció).
Un altre punt que es va tractar va ser el tema de la pirateria, si feia molt de mal o no a la industria cinematogràfica. La conclusió va ser que per la indústria és negativa, com ja ens esperàvem, però que tenia la seva part “bona” respecte a la difusió ja que per aquest canal arriba a molta més gent. Molta més gent veu la nostra pel·lícula.
Finalment, es va parlar del fet de que cada any s’estrenen moltes operes primes, però que normalment en això es queden, en l’opera prima d’un realitzador. En poques ocasions trobem la seva segona pel·li. Ells van explicar que això es degut a que per poder realitzar la teva primera pel·lícula reps ajudes de les institucions, que sinó les tinguessin, probablement, no podries tirar endavant i això és el que succeeix amb la segona.

La conclusió de la conferència sota el meu punt de vista és: Si tens sort podràs fer una pel·li, però dos ja és més difícil.

Visita la pàgina de Víctor Maldonado (director de Nocturna)