Crònica "En defensa dels videojocs"

“Els videojocs són una cultura minoritària”

La conferència “En defensa dels videojocs”es va fer Dijous 17 d’abril a la Facultat de Comunicació Blanquerna. Tenia com a convidats Sergio Rincón, productor de videojocs, director de Gammick Entertainment; Jordi Salvat, coordinador de continguts web de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió Interactiva (CCRTV Interactiva); Jordi Casanova, autor i director teatral i Víctor Sarsala, Game master d’Espai 8. El moderador de la taula era Lluís Anyó.
L’objectiu principal de l’acte era desmentir un dels tòpics dels videojocs: l’estereotip de frikis vestits de negre que gairebé no surten de casa i s’alimenten a base de pizzes. Aquest estereotip ja ha quedat desfasat, van aclarir tots els convidats. Són molts els que avui dia juguen amb videojocs, i són persones ben normals. A més tots van voler destacar que “El videojoc és una estrella en la indústria però són desconeguts com a cultura”. Sergio Rincón ha començat explicant que la indústria del videojoc està molt castigada socialment. És una indústria que gairebé no rep ajudes del govern ni d’altres tipus d’institucions (de pares, religioses o d’estudiants). Mouen grans quantitats de diners però, tot i així, s’han de justificar constantment amb la població. Ha qüestionat també que els videojocs siguin els causants d’actes de violència. Ha acabat dient que la indústria dels videojocs és molt divertida i excitant, i ha animat als assistents a consumir videojocs: “Tothom pot, no passa res!”.
El següent en parlar va estar Jordi Salvat que va anunciar que ell no està a favor dels videojocs, però sí que està a favor dels videojocs com a format per ensenyar coses. Considera que el format interactiu dels videojocs els fan molt útils com a elements educatius i que, a més, es poden considerar com a “un format periodístic més”. Ha destacat que hi ha molts jocs en xarxa que tenen una temàtica seriosa i ha posat l’exemple de Palestine, en el qual el jugador es fica a la pell d’un periodista que ha de fer cròniques dels esdeveniments que veu a Palestina. Aquest és un dels molts reality games que es poden trobar en xarxa. Molts d’aquests jocs són interactius, i et permeten conèixer a altra gent amb els mateixos interessos que tu.
Jordi Casanoves va estar un dels que menys va parlar. Va mostrar el seu interès per l’aparició de creadors de videojocs amb més autoria i va destacar la capacitat dels videojocs de crear debat, de crear diàleg. Víctor Sarsala va estar el últim en parlar. va definir Espai 8 com un joc de rol multiusuari. Sobre els videojocs, va voler aclarir que sí que són una cultura, encara que sigui minoritària. També va mencionar que “la premsa no informa malament , sinó que està desinformada respecte els videojocs”. És per això que estan mal considerats, de la mateixa manera que ho va estar el Rock i encara ho està (per alguna gent) avui dia. Els videojocs, però, no són ni bons ni dolents, la llibertat del videojoc és absoluta, ningú t’obliga a jugar, de manera que no inciten al individualisme. Va voler destacar també l’evolució dels videojocs: l’aparició dels jocs de rol, on es crea un univers que es pot anar modificant i la recent aparició de la Nintendo Wii, que amb uns jocs de gràfics bastant senzills, s’han guanyat al públic, gràcies al seu mòdul multijugador i el seu mando tant original, que permet diferents maneres de jugar segons el joc.
Al final de l’acte, els convidats es van dedicar a respondre les preguntes del públic, que no van ser poques. Va ser una conferència bastant interessant que tractava els temes més comuns que es fan respecte el món dels videojocs des de diferents punts de vista.



Beatriz Escolar

En defensa dels videojocs

Els videojocs mouen milions d’euros, però els professionals senten una excessiva pressió dels mitjans respecte a les seves formules d’èxit. Recentment, la premsa sensacionalista, i les associcions civils, els acusen sovint de fomentar la violència en la legió d’adolescents que els utilitzen asiduament. Però són realment aquests, els causants de la violència? Els especialistes de la taula rodona; Jordi Salvat, Jordi Casanovas, Victor Seruol i Sergio Rincón (productor de Gammick ent.), opinen que no.
El cert és que la indùstria espanyola és la quarta consumidora de videojocs a nivell mundial, i el target de consumidors augmenta progresivament cap a una espectre extremadament ampli de la població. Actualment ja hi juga gent de totes les edats, sexes, cultures i religions. El videojoc, és el mitjà d’expressió interactiu que més està augmentant el seu mercat en els ultims anys. Introduir marques, personatges, programes de tv; o fins i tot instruir cultural i/o moralment, són actualment algunes de les possibilitats plausibles que ens ofereixen aquest nou medi. Per altra banda les empreses ja estàn començant a explotar aquests nous recurssos.
Per tant, tal i com va afirmar el director de Gammick; la llegenda urbana que explica que els videojocs són els causants directes d’aquest tipus d’alienació moral, és una completa fal•làcia; ja que si no, la violència ja s’hauria estès per tota la societat.
El fet que sigui una tecnologìa tan reçent, tambè planteja curioses novetats en el sector, com per exemple les adaptacions que Jordi Casanovas, fà per al teatre. En aquest sentit els ponents es van mostrar satisfets de com la indùstria dels videojocs s’està percibint, cada cop més, al nivell d’un hipotètic vuitè art.

Llegó Roser